2ª Etapa

2º : 1979 - 1988
 EXPERIMENTACIÓ

"Els Mites de la Terra"

Els Mites de la Terra 

Rafael Argullol, Poeta, escriptor i filòsof. 

Les imatges que Carme Riera ens proposa en aquesta mostra suposen una conformació i a la vegada , un canvi de perspectiva de la seva obra. Si en els seus anteriors treballs sobresortia la dissecció de la vida quotidiana, a través de successius tanteigs en la genealogia del nostre temps, en la seva actual producció s’adverteix un retorn , decididament més radical, cap a les arrels arquetípiques de l’home. No hi ha una ruptura, però sí un aprofundir , fins i tot , una purificació. En aquest aspecte no poden sorprendre els recursos tècnics que es fan servir,tot i que ara es fa rotundament, trencant la frontera entre escultura y pintura....
…….Materials de rebuig, petjades despreses del viure quotidià que ,capturades, ferides y reconstruïdes per la mà de Carme Riera, es converteixen en habitants d’una llunyania no temporal,
Els mites, Crítica i crònica  

Francesc Miralles, historiador i crític d'Art. 

En aquestes obres, Carme Riera ens introdueix al món de la llegenda i la mitologia, amb diverses sèries, que van des dels guerrers a les esfinxs i que ens introdueixen en un món nou. Aquestes figures són un retrobament amb tanta història i cultura del nostre mediterrani.

Navegacions de Carme Riera 

Teresa Costa-Gramunt, Poeta i escriptora. 

Dibuixa un itinerari amb naus de diferents èpoques i procedències geogràfiques.
Així, si la delicada estilització de la peça escultòrica titulada Pekín ens trasllada amb la imaginació a un plàcid mar de la Xina com evocat en somnis, la peça titulada Navili ens situa en el mar intemporal de la literatura, amb l’Odissea al capdavant

Carme Riera, l’art limitat 

Joan Martí Castell, Filòleg i Catedràtic de U.R.V. 

La contemplació de l'obra de Carme Riera, en aquest sentit, ens desconcerta, perquè és extremament complexa i variada, tant des del punt de vista diacrònic, evolutiu, dels contrastos i canvis amb el pas del temps, com des de la perspectiva sincrònica, de la simultaneïtat.
En suma, un perfil que sobta que pugui gosar encarar-se als objectes més resistents i més dèbils; que pugui combinar-los en una relació dialèctica dura, envitricollada, turmentada i turmentosa; en una interrelació que no accepta normes preestablertes, perquè és Carme Riera qui decideix quin ha de ser el codi, quina ha de ser la preceptiva, a quines convencions s’haurà de sotmetre, sigui per a la construcció (seva), sigui per a la destrucció (del destinatari). 
És indagadora del que és essencial, per la qual cosa fa constantment propostes que renova, en un cercle de recerca i intent, que mai no es tanca, com no s'esgota tampoc mai la connexió enfrontada entre la matèria i l'home; entre el que sembla artificial i el que sembla natural. 
El Collage com a experiència multi sensorial 

Daniel Giralt-Miracle, Poeta, Escriptor y filòsof  

La pintura, el collage,l’assemblatge i la poesia visual de Carme Riera són més fidels a l'esperit, l’atmosfera i les sensacions, provinents dels sentits amagats que aquelles experiències que resulten de la percepció o la plasmació de la realitat vista amb els ulls. Treballa amb els ressorts de la memòria, de 1'evocacio, del 'subconscient, potser perquè en el fons és més a prop, de la manera oriental d'aproximar-se al món, pausada, reflexiva i evocadora, que del pragmatisme occidental que mira, frueix i oblida.......
Cal aproximar-se a les recerques plàstiques de Carme Riera amb el`mateix mètode que ella conrea. Les coses per elles mateixes no són res, és l'articulació plàstica i sintàctica el que les integra en un tot...
Experimentació
Share by: