Carme Riera, l’art limitat
Joan Martí Castell, Filòleg i Catedràtic de U.R.V.
La contemplació de l'obra de Carme Riera, en aquest sentit, ens desconcerta, perquè és extremament complexa i variada, tant des del punt de vista diacrònic, evolutiu, dels contrastos i canvis amb el pas del temps, com des de la perspectiva sincrònica, de la simultaneïtat.
En suma, un perfil que sobta que pugui gosar encarar-se als objectes més resistents i més dèbils; que pugui combinar-los en una relació dialèctica dura, envitricollada, turmentada i turmentosa; en una interrelació que no accepta normes preestablertes, perquè és Carme Riera qui decideix quin ha de ser el codi, quina ha de ser la preceptiva, a quines convencions s’haurà de sotmetre, sigui per a la construcció (seva), sigui per a la destrucció (del destinatari).
És indagadora del que és essencial, per la qual cosa fa constantment propostes que renova, en un cercle de recerca i intent, que mai no es tanca, com no s'esgota tampoc mai la connexió enfrontada entre la matèria i l'home; entre el que sembla artificial i el que sembla natural.
El Collage com a experiència multi sensorial
Daniel Giralt-Miracle, Poeta, Escriptor y filòsof
La pintura, el collage,l’assemblatge i la poesia visual de Carme Riera són més fidels a l'esperit, l’atmosfera i les sensacions, provinents dels sentits amagats que aquelles experiències que resulten de la percepció o la plasmació de la realitat vista amb els ulls. Treballa amb els ressorts de la memòria, de 1'evocacio, del 'subconscient, potser perquè en el fons és més a prop, de la manera oriental d'aproximar-se al món, pausada, reflexiva i evocadora, que del pragmatisme occidental que mira, frueix i oblida.......
Cal aproximar-se a les recerques plàstiques de Carme Riera amb el`mateix mètode que ella conrea. Les coses per elles mateixes no són res, és l'articulació plàstica i sintàctica el que les integra en un tot...