4ª Etapa
4a : 1994MADURESA
"Misteris"
Misteris de Carme Riera. "L'art com a procés"
Rafael Argullol,
Filòsof, Poeta i escultor
En el decurs dels anys, l’obra de Carme Riera ha anat adquirint una personalitat tan pròpia que es fa difícil comparar la seva trajectòria artística amb altres de contemporànies. Com a conseqüència de la insatisfacció enfront dels límits d’un llenguatge únic, des de fa temps ha trencat les barreres entre pintura i escultura, a favor d’una expressió en la qual incorpora ambdues.
Tinc la impressió, però, que el repte decisiu afrontat per Carme Riera és deixar enrere la identificació tradicional i estètica de l’art com a producte i decantar-se cada cop més per l’art com a procés. L’obra no ho és pel fet de ser finalitat acabada, tancada, sinó que, com en un procés d’alquímia, forma un il·limitat cercle de materialitzacions.
Carme Riera i el seu "Estimat Estany"
Josep Maria Cadena, Crític d'Art.
Des de fa anys, la sensibilitat artística de Carme Riera expressada per mitjà de la seva gran capacitat per trobar noves vies per entendre la bellesa dels materials amb els quals experimenta, tracta l'estany com a element ric en sentiments i ho descobreix, perquè el seu pare l'utilitzava per fer creus d'arrel gòtica.
La mar dins nostre
Carles Duarte,
Poeta.
Carme Riera entén l'art no pas com un gest estrident o una provocació, sinó com una lenta reconstrucció de la matèria, de les formes perquè des del ressò del que eren i des de l'obra que esdevenen siguin una expressió del més íntim i essencial que hi ha en nosaltres. Hi contribueix decisivament el seu savi, exigent i minuciós treball de les textures i dels colors que fa que cossos minerals es tornin d'aigua i de Ilum. L'obra de Carme Riera ens commou per la bellesa profundament poètica que respira, però també perquè hi bateguen la memòria i el somni, perquè s'hi reescriu la vida incansable, incessant.
Navegacions de Carme Riera
Teresa Costa-Gramunt,
Poeta i Escritora.
En la mostra Vells vaixells, noves onades, he trobat, recreades de forma imaginativa i sorprenent per l’originalitat del tema, mascarons de proa amb figures femenines que s’actualitzen en les peces escultòriques que Carme Riera ha titulat , amb un punt d’ironia envers la historia recent dels moviments
culturals d’índole popular.
Entre mar i terra
Antònia Bové,
Historiadora d'Art.
Intuïm que el seu " paradís plàstic" pertany a l’entorn pròxim, a la naturalesa, a la seva gent, a l’arquitectura, a la mediterrània, als vestigis del passat arqueològic i també del familiar. Aquest "paradís" ple de formes, colors, llum, sensacions, fragàncies, penetra d’una forma vivencial, colpidora i sensible, al seu interior i apareix, després de tot un procés d'assimilació, transformat en una cosa nova: en multiplicitat de propostes artístiques. La comunió harmònica entre el món exterior-interior, és la manera que té la Carme Riera d'apropar-se a allò autèntic i essencial.
