La mar dins nostre
Carles Duarte,
Poeta.
Carme Riera entén l'art no pas com un gest estrident o una provocació, sinó com una lenta reconstrucció de la matèria, de les formes perquè des del ressò del que eren i des de l'obra que esdevenen siguin una expressió del més íntim i essencial que hi ha en nosaltres. Hi contribueix decisivament el seu savi, exigent i minuciós treball de les textures i dels colors que fa que cossos minerals es tornin d'aigua i de Ilum. L'obra de Carme Riera ens commou per la bellesa profundament poètica que respira, però també perquè hi bateguen la memòria i el somni, perquè s'hi reescriu la vida incansable, incessant.
Navegacions de Carme Riera
Teresa Costa-Gramunt,
Poeta i Escritora.
En la mostra Vells vaixells, noves onades, he trobat, recreades de forma imaginativa i sorprenent per l’originalitat del tema, mascarons de proa amb figures femenines que s’actualitzen en les peces escultòriques que Carme Riera ha titulat , amb un punt d’ironia envers la historia recent dels moviments
culturals d’índole popular.
Entre mar i terra
Antònia Bové,
Historiadora d'Art.
Intuïm que el seu " paradís plàstic" pertany a l’entorn pròxim, a la naturalesa, a la seva gent, a l’arquitectura, a la mediterrània, als vestigis del passat arqueològic i també del familiar. Aquest "paradís" ple de formes, colors, llum, sensacions, fragàncies, penetra d’una forma vivencial, colpidora i sensible, al seu interior i apareix, després de tot un procés d'assimilació, transformat en una cosa nova: en multiplicitat de propostes artístiques. La comunió harmònica entre el món exterior-interior, és la manera que té la Carme Riera d'apropar-se a allò autèntic i essencial.
Maduresa