Les mirades operatives de Carme Riera. Quan els materials esdevenen imatges
Romà de la Calle,
Catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts. Univ. València.
Precisament en mig d’aquest plural encreuament de qüestions -on materials, formes i qualitats secundàries barregen, aposten i pacten les clàusules normatives de la seva íntima economia- he tingut l’ oportunitat de aproximar-me, no sense sorpresa, al singular món artístic de Carme Riera.
No en va d’aquestes múltiples trobades –de naturals exigències i transgressions anunciades- és d’on poden sorgir les troballes més genuïnes, capaces de regular creativament la transformació del comportament del material en el llenguatge artístic.
La invasió de la poesia
José Ángel Marín,
Director de les Fundacions Culturals Universitat de Jaén.
Contemplant la seva obra els moments no discorren sinó que queden condensats en un replec., en las estries, en una aresta d’estany banyada per l’oli,, la càustica o la cera. Tríptics, díptics y taules en són un bon exemple.. Pels qui optem per fondejar en les pulsions primàries, els seus "Déus de la terra" resulten atàvics..
Els libres-objecte de Carme Riera són, en bona mesura, fragments de vida elevats a una nova categoria artística que se situa entre el que és místic o irònic També aquí la seva lògica dels materials és un raig d’imatges…