3ª Etapa
3ª : 1988 - 1994 REAFIRMACIÓ
"L'ou i el còdol"
Carme Riera i l’ou
Xavier Rubert de Ventós, Filòsof
En lloc de reduir-ho tot a una substància o forma “primordial”, ella en pren una de ben corrent l’ou - com a mònada des d’on desxifrar – o encantar – totes les coses.
Això és potser el més definitori i original en aquesta obra de Carme Riera on allò plàstic es creua amb allò poètic, allò íntim amb allò vernacular, la ironia amb la nostàlgia.
D’aquí que la nostre artista hagi hagut de inventar també un gènere polièdric i transversal: el gènere de Carme Riera que voici.
D’aus i d’ous
Joan Martí i Castell, Rector de la Universitat Rovira I Virgili
Carme Riera adopta, doncs, el recurs novament de cercar en la solidesa d’elements naturals l’encontre en la sintonia d’on (re)neixen vides prodigioses en contorsions extraordinàries: són els ocells de vol indefinit però infinit. És la meravella d’una gènesi d’exquisida bellesa.
Carme Riera i l’ou i el Còdol
Joan Martí i Castell, Catedràtic de la URV President de la Secció Filològica de l'I.E.C.
.....
Contribució a la historia del món artístic i del pensament en textures en què l’ou i el còdol, en una antítesi aglutina fragilitat i contundència.............................
Ofrenes que podem entendre en el sentit literal de sacrifici, que, al capdavall, ho és l’esforç ensems violent i delicat que origina aquests resultats sorprenents.......................
Carme Riera fa una proposta, més que innovadora, estrictament nova; el seu treball,sense la ruptura amb res ni amb ningú, obre perspectives impensades abans d’ella, que captiven per una bellesa inèdita i que enriqueixen notablement la història del pensament creador, perquè reclamen un exercici intel·lectual a partir de paràmetres gens preestablerts.
El Codolar de Carme Riera.
Cesáreo Rodriguez d'Aguilera,
President d'Honor de la AECA
En el caràcter i en la trajectòria de Carme Riera rau el secret…..
La diversitat de la seva s obra fa que ens ofereixi en moltes de les seves exposicions capítols monogràfics, derivats del seu món exterior i més pròxim: “El mar”, “Homenatge a la primavera”, “Els mites de la terra” ; o bé el seu món cultural: “Homenatge al cinema”; “Homenatge a la música y a la poesia”, a “Els objectes de Marcel Proust”. Tot això dins de la major varietat tècnica: dibuixos, aquarel·les, olis, collages, objectes trobats, escultures…
Aquest és el món pròxim i llunyà de la nostra artista, una fusió del seu món interior i del exterior, de la naturalesa diversa i del seu ampli esperit. L’equilibri deriva del seu “patrimoni anímic heretat”, encara que també de la seva experiència i de la seva cultura, en la seva insistència en la tasca que s’ha imposat…
….Però sobre tot podríem afegir, i molt especialment la seva capacitat per aconseguir el seu do creador a , través de la seva actitud oberta a tot el que ens envolta.
El llibre la dona i l'Art, Imaginari immediat.
Arnau Puig,
Filòsof i crític d'art.
Carme Riera és una fèrtil lluitadora armada amb les eines del collage. Així qualsevol cosa que estigui al seu abast, gracies a la transmutació amb què la seva sensibilitat impregna els objectes, fa que es converteixin en obra d’art El collage és aquella divina possibilitat que sobrevé al creador, perquè un ou, una pinta i una fulla d’afaitar que poden ser el més heterogeni, amb el collage s’hi trobi aquella barreja. una realitat d’insomni,: gracies, sens dubte a la
mirada penetrant de, Carme Riera. És això el que ha passat en aquesta ocasió.
Aquí tenim la barreja dels components del collage que són aquestes extraordinàries obres, en totes les dimensions, que l’artista plàstica ens ha ofert: tela, estany, alumini, paper, fotografia, pergamí, impresos, fusta, tot en un excels muntatge d’innegable atracció. Crear és trasmudar.
Carme Riera: Art i lectura com a model
Alex Mitrani,
Historiador i Crític d'Art
Plàsticament, una de les principals aportacions de Carme Riera és el treball de l'estany i l’ús dels àcids per a aportar-hi l'element cromàtic. Riera segueix la genealogia de l'art pobre, amb la mutació de materials, combinant dialècticament allò que remet a la natura amb l'element cultural. Sap dialogar, a més, amb l'atzar i l'accident, en l'estela de Kandinsky i sobretot, de Miró.
També multiplica recursos amb sensualitat i afany líric. Les traces del temps, el rastre persistent de la natura, la bellesa d’allò rugós i d’allò delicat, Carme Riera sap composar totes aquestes evocacions de manera subtil.
Carme Riera en l’essencial
Guillem Viladot, Poeta visual i escriptor.
Amb una intuïció exemplar, Carme Riera ens presenta l’ou i el còdol com a models d’aquestes formes i ens anuncia màgicament que d’elles se’n deriven , per generació mil·lenària, tots els altres models evidents o bé ocults.....
La reflexió que hom estructura davant de l’obra d’aquesta artista és saber-nos traslladar al centre vital de la naturalesa, malgrat la seva simbolització canviant...
L’artista ha girat la seva mirada cap al seu interior alertada sempre per aquell crit ofegat que ens acompanya des de l’inici, i que impera per fer-se visible
