silencis
SilenciS
Carme Riera
A partir d'una lectura del "Llibre del Te" de Kakuzo Okakura (una petita joia) vaig començar uns treballs en 1995 i des de llavors un llarg recorregut sobre
el Taoisme i la seva filosofia.
Admiro molt el seu profund respecte, harmonia i equilibri entre art i natura,
que constitueixen els seus cèlebres jardins dins dels quals es troba la sòbria i austera arquitectura de la casa o habitació del te, dedicada exclusivament a
la cerimònia del te. Aquest espai vol dir també la casa del buit o de l'asimètric on resideix el veritablement esencial. Me interessa el seu esperit Zen de culte
a la bellesa de les petites coses domèstiques i de gran senzillesa.
Aquests petits treballs són la meva interpretació de la càmera del te després d'una visita al Japó. He fet llargues sèries sobre aquest tema.
"Casa del te i jardins"
El te ha estat des de sempre motiu d’interès pels artistes
Ramon Casalé,
Associació Internacional de Crítics d'Art
L’any 2000 al Cafè Schilling de Barcelona, Carme Riera va presentar una mena d’exposició i exhibició que es titulava Te.. rtúlia imaginària, amb obres com Teherborium
Fent un resum dels qualificatius que diversos autors han fet del seu treball, destacaria entre altres els següents: intimitat, espontaneïtat, decisió, diàleg llum, intuïció, imaginació, raó. voluntat, sensibilitat, naturalitat... És evident que tots ells són molt interessants i importants per a definir com és la seva obra, però jo li afegiria només un – en tinc molts més, però considero que no és necessari fer-ho: honestedat. Sense l’honestedat la relació dona-artista no seria possible i cauria en la banalitat, i Carme Riera és honesta amb la seva obra- o sigui amb ella mateixa- i amb el públic que la contempla – o sigui nosaltres.
"Al voltant del bol"
Al Voltant del Bol
Rosa Maria Malet,
Crítica d'Art
Portat cap a un nivell més intens, la sorpresa del contrast entre allò possible i allò impossible ens pot conduir cap a situacions dramàtiques, com les dels homes penjats amb les mans lligades, que sembla que s'infiltrin en l'estaça tranquil·la on es beu el te.
Carme Riera, l'Art del silenci i la meditació
Ramón Casalé,
Associació Internacional de Crítics d'Art
Però com que , l’artista, sent una especial predilecció per tot allò relacionat amb el te va exposar un grup de peces de diferents moments en què el protagonista és el te, tant per la incorporació a manera de collage de bosses o sobres adquirits en les diferents botigues que ha visitat arreu del món com pels llibres-objecte en què apareixen elements vinculats amb la cerimònia del te.
"Gestual"
Carmen Riera, l'art del silenci i la meditació
Ramon Casalé,
Associació Internacional de Crítics d'Art
L'artista sent una especial predilecció per tot el relacionat amb el te. Va exposar un grup de peces de diferents moments en què aquest és el protagonista, tant per la incorporació a manerade collage com pels llibres objecte en el qual apareixen elements vinculat a la cerimònia del te.
En busca del temps perdut
Carlota Caulfield,
Poeta. Catedràtica, Berkeley
Carme Riera, artista en busca del temps perdut es consagrà com a poeta experimental en el seu homenatge tertúlia imaginada al seu besavi. Si taoistes i budistes feren de la cerimònia del té una religió el segle XV, Carme Riera, fa dels paquets fets servir matèria primera per una curiosa sèrie d’obres.
"es - Zen - com"
De Marcel Proust a Kakuzo Okakura(els poemes-objecte i les tertúlies imaginàries de la pintora catalana Carme Riera )
Carlota Caulfield,
Poeta. Catedràtica, Berkeley.
A la pintora catalana Carme Riera sempre li ha interessat rescatar els objectes del seu paper tradicional i convertir-los en actors bellament lliures de moltes de les seves obres. Continuadora de Marcel Duchamp, Man Ray, Valentine Hugo i Meret Oppenheim, Riera descobreix , inventa i recrea objectes de la nostra vida diària, crea objectes poètics a partir de llibres antics, pedres, ous y paquets usats de té que adquireixen a les seves mans una nova dimensió de bellesa especial, estranya , singular, que Iiquida la bellesa de la normalitat.
Las creacions de Riera posseeixen un caràcter irònic, metafòric i simbòlic
