1ª Etapa
1ª : 1975 - 1979 FORMACIÓ
"A la recerca d'un llenguatge propi"
L'art com a voluntària representació fragmentada
Rafael Argullol, Poeta, escriptor i filòsof. Prof. d'Estètica de la UB
Imatges trencades tanmateix mantenen el seu poder d’evocació; suaus colors que al mateix temps són crepuscle i aurora; papers estripats que es descomponen per recompondre’s…: així, crec es manifesta en l’art el món de Carme Riera…:Ja que en tot moment a l’obra de Carme Riera hi preval la llum: una lluminositat transparent, curulla d’albes mediterrànies …
Una lluminositat que, per els que coneixem Carme Riera, no és sinó la conseqüència natural del seu esperit.
Lligams
José María Valverde,
Poeta i catedràtic d'Estètica de la UAB
Amb tendra ironia, Carme Riera rescata fragmentades relíquies i les barreja i les enganxa en altres contexts, com a cites literàries. I aquest context és més sòlid per aparèixer en diverses tècniques, des del collage del mateix objecte fins a l’estudi de la naturalesa de la matèria en la qual s’hi entreveu un lleu toc de referències temàtiques d’un món remot.
Collagen von Carme Riera
Georg Becker, Director del Goëthe Institut
Els quadres de Carme Riera sovint són finestres vers el besllum misteriós del mar. …..Una xarxa que crea espais no pressentits….
…..Amb aquest esperit també són creats els seus collages. El paper que visiblement ja s’ha fet servir ens sobta dins l’obra d’art Un estrip malforjat esdevé la imatge suprema de refinament estètic.
…..Aquí exteriorment, no hi ha violència, res necessariament a la moda. El seu poder rau en la contenció….
El que fa Carme Riera
José Mª Valverde.
En l’art tèxtil el protagonista es el mateix teixit, no ja com a representació de quelcom previ, sinó com una manera de potenciar l’estètica de les fibres i el seu entreteixit, en una forma independent, obrint una nova etapa en el camí que va començar com art no figuratiu en la pintura dels suprematistes russos.
Exposició de Carme Riera
Francesc Miralles, historiador, crític d'art.
Però és molt més difícil introduir l’espectador a la seva obra. L’actual exposició de l’Institut Francès, que ofereix un conjunt de collages i de tècniques mixtes, no revela quin és el veritable sentit i el món de l’obra d’aquesta artista. Podríem parlar del seus procediments tècnics en la elaboració del paper especial sobre el que planteja les seves obres presentades, però s’ha de parlar, bàsicament, d’una sensibilitat.
…Carme Riera és una sensibilitat , no és una teoria .Carme Riera és un sentir, no un raonar. Per això prefereix cada vegada més aquell mitjà d’expressió que es construeix de manera completa, des de la seves base. Fabrica el paper amb el que fa les seves obres , que es construeixen d’una manera completa, des de la seva base. Fabrica el paper, que ens ofereix en una infinita varietat de tons i de matisos , de degradacions subtils i transformacions minúscules
